Entrevista a Pol Morillas


Alumni UAB

Pàgina web d’Alumni



Entrevista a Pol Morillas

Pol Morillas, Ciències Polítiques UAB ’05 i doctor UAB ‘17, és director del Barcelona Centre for International Affairs (CIDOB). Ha sigut cap de l’Àrea de Polítiques Euro-Mediterrànies a l’Institut Europeu de la Mediterrània (IEMed), coordinador del Comitè Polític i de Seguretat del Consell de la Unió Europea i assessor en Acció Exterior al Parlament Europeu.

Ens explica quins han estat els errors estratègics del Kremlin, els objectius del conflicte i els possibles escenaris de futur.

Entrevista realitzada el 28/03/2022

Es podia preveure aquesta guerra?

En bona part no. Portàvem molt de temps discutint sobre les conseqüències d’una guerra, i això ens feia pensar que un conflicte obert, una guerra tradicional, no era una opció. També crèiem que no era possible per les dependències europees respecte a Rússia i la inestabilitat que generaria un conflicte d’aquestes dimensions. D’altra banda, no hi pensàvem en termes d’un conflicte clàssic que qüestiona la integritat territorial i la sobirania d’un Estat, ni tampoc amb un element clàssic com és el desplegament de tropes. No pensàvem en aquest conflicte amb una mirada clàssica, ni tant pel que fa a les motivacions ni pel que fa al tipus d’armament i tipus de guerra exercida, sinó que pensàvem en clau de nous conflictes adaptats als temps actual, conflictes més relacionats amb la ciberseguretat, conflictes híbrids que fan servir els moviments de població forçada com a eina de pressió, com havia fet Bielorússia, per exemple. Conflictes que tenen a veure amb la desinformació, guerres comercials, amb altres formes de veure la conflictivitat internacional. Això no vol dir que aquests conflictes més clàssics no existissin, però d’aquesta intensitat, envergadura i magnitud, no ho consideràvem com una possibilitat real.

Fa un mes que es va iniciar el conflicte. Rússia s’esperava que el conflicte s’allargués?

Rússia no esperava un conflicte tan llarg. La resistència d’Ucraïna ha estat molt més forta de l’anticipada per Rússia, i efectivament l’ús d’aquests mecanismes tradicionals de fer la guerra s’han vist inefectius. El plantejament inicial era, segurament, una guerra ràpida, un derrocament del govern d’Ucraïna, la pressa de les administracions i exèrcit del país, i, per tant, potser, la implantació d’un règim amic a Ucraïna. Això no ha passat perquè la resistència ha estat molt gran, perquè hi ha hagut errors a l’estratègia i perquè hi ha hagut una resposta de la Unió Europea molt ràpida i unitària pel que fa a sancions i posicionaments a favor de la defensa d’Ucraïna.

Quins han estat els errors d’estratègia que comentes?

Bàsicament, una confiança excessiva en l’ús de la força terrestre seguint aquesta lògica de la invasió militar territorial com a objectiu últim, s’han trobat dificultats sobre el terreny i una falta de medir bé les conseqüències d’aquesta acció, ja fos pel que fa a la resistència interna o pel que fa al posicionament dels actors externs pel que fa a Ucraïna, tot això dona un mal resultat respecte a l’objectiu inicial. Una altra cosa és que durant la guerra, la finalitat hagi anat canviant, això ho estem veient ara. Estem rebent missatges, tot i que amb Rússia s’ha d’anar molt amb compte amb la informació oficial, i podria semblar que adquirir el control sobre el Donbass i tallar l’accés d’Ucraïna al mar ja seria considerat com a èxit i que, per tant, el propòsit que Ucraïna deixés d’existir, ja no és realista. L’altra opció que està sobre la taula, veurem si és aquesta la que busca el Kremlin, és una guerra de llarga durada, és a dir, un escenari de desgast, tant pel govern com per l’exèrcit ucraïnès i també per maximitzar les conseqüències econòmiques que té aquesta guerra pels europeus. I, per tant, pot ser una voluntat de Rússia per desestabilitzar, tant Ucraïna com la Unió Europea i la unió dels europeus respecte a la guerra.

Per què Rússia escull aquest moment concret per començar la guerra?

Aquí s’obre un debat de fons sobre la irracionalitat de la decisió. Hi ha molts elements: en primer lloc, la decisió d’un líder, creixentment autoritari, que ha anat prenent el control de totes les decisions entorn d’una visió allunyada de la realitat, grandiloqüent i narcisista. En molts casos, les decisions també depenen d’aquesta individualitat i sobretot a Rússia on s’ha anat fixant un règim cada cop més autocràtic i amb el poder més centralitzat. D’altra banda, hi ha elements que no hem tingut tant en compte com és el mateix discurs de Putin, que ja el 2007, a la conferència de seguretat de Munic, diu que occident és la gran amenaça per l’estabilitat internacional i que, per tant, la seva política passa per revertir aquesta injustícia que s’ha fet contra Rússia i aquest paper preponderant d’occident. I posteriorment, ha fet més discursos en els quals també ha anat posant sobre la taula la seva visió sobre el que va ser la Gran Rússia i la necessitat de tornar a viure aquest somni nacionalista excloent que ha anat prenent forma en els últims anys. I també hi ha dos elements importants que són la consciència que els europeus depenen del gas rus, fet que en ple hivern és més evident, i la percepció que la Xina no s’oposaria a aquesta intervenció i que es quedaria neutral, sense donar suport explícit.

Aquesta guerra té no només un objectiu incert a Ucraïna, sinó també, un objectiu en el pla internacional.

Jo crec que és la primera gran guerra on es combinen els dos plans. Un primer pla de reforç d’aquest eix autoritari que es vol conformar entre la Xina i Rússia, que evidentment no és un eix unitari, igual que no és unitari l’eix de les democràcies occidentals. I, per altra banda, és la primera guerra on podem parlar que s’ajunta una política internacional molt basada en l’auge de noves potències i la decadència d’occident, i, per tant, una lògica molt més multipolar a escala internacional. I, a més, una revisió de les normes, els valors i les institucions que han marcat el període post Segona Guerra Mundial. Convergeixen en una guerra efectiva sobre el territori d’Ucraïna, una motivació interna entre aquests dos països i una motivació internacional, amb l’objectiu de fer una revisió de l’ordre internacional, revisió de valors, normes, equilibri de forces entre les potències tradicionals i aquestes noves potències. És veritat que aquesta guerra demostra aquest canvi d’era en el que hem començat a entrar.

Quins escenaris de futur es plantegen en el conflicte?

Tota guerra acaba d’una forma o altra, amb un alto el foc, amb un acord o una congelació del conflicte en un escenari menys latent. En algun moment estarem aquí i, en el millor dels casos, esperem que en una negociació sincera entre les dues parts. Però la pregunta és: quin és el moment ideal per aquest escenari? Fins ara, semblava que, d’una banda, creiem en la capacitat de resistència d’Ucraïna i, per tant, no estan disposats a cedir una part del seu territori, malgrat haver donat senyals de no pertinença a l’OTAN com un punt d’acord possible. Però, d’altra banda, el Kremlin continua amb l’ofensiva, creuen que l’ús de la violència i la força armada té els seus redits. És a dir, estem en un moment on els interessos de les dues parts es confronten a la creença que poden sortir reforçats amb la seva estratègia militar. Com a resultat, la pregunta és: qui tindrà la capacitat, més enllà de les parts del conflicte, d’intervenir en aquest conflicte? Sembla que Turquia i la Xina estan fent esforços, la UE i els EUA ho tenen molt difícil perquè han donat suport a una de les parts. Per tant, en els escenaris d’acord veurem reflectits nous actors internacionals que passen a formar part de l’escenari postguerra. Pel que fa a  l’escenari més immediat, estem en un moment de guerra llarga amb un primer escenari possible, el de la derrota d’un dels dos bàndols. El segon escenari és el canvi en algun dels dos bàndols que comporti un avanç en les negociacions.  I el tercer escenari, més a llarg termini, un canvi en la política del Kremlin i del mateix Putin. Una altra cosa és que els efectes de les sancions vagin creant unes circumstàncies que portin a un moviment per canviar la política del Kremlin, però aquest és un escenari a llarg termini.

Segueix al Pol Morillas a Twitter:

Crea tu sitio web con WordPress.com
Comenzar