Entrevista a Òscar Velasco


Alumni UAB

Pàgina web d’Alumni



Entrevista a Òscar Velasco

Òscar Velasco, Periodisme ‘96, és  director de Comunicació a Creu Roja Catalunya i professor col·laborador a la UOC i fins el 2019, també a la UAB.  

Té més de 20 anys d’experiència com a periodista, especialista en comunicació corporativa, màrqueting social, planificació de mitjans i de campanyes publicitàries a xarxes socials i en mitjans tradicionals. 

Ens explica com planifica la Creu Roja l’acollida de refugiats a Catalunya, i parlem dels reptes comunicatius i humanitaris d’aquesta crisi. 

Entrevista realitzada el 16.03.21. Dades actualitzades el 25.03.21

Des de la Creu Roja, us esperàveu aquesta situació de crisi? 

Ningú va veure venir la situació tan dramàtica a la que arribaríem avui. Estem parlant de més de 3,6 milions de persones refugiades que surten d’Ucraïna (segons dades de l’ACNUR). És el moviment d’emigració forçada més important a Europa des de la Segona Guerra Mundial i, per tant, crec que ha estat una sorpresa que ningú va saber anticipar. A Catalunya han arribat al voltant d’unes 11.600 persones en diversos dispositius que controla la Creu Roja. Hi arriben bàsicament dones amb menors i gent gran. I alguns homes, pares de família nombrosa, persones estrangeres que estaven residint a Ucraïna… 

Com se’ls acull a l’arribada? 

Hi ha vàries vies. Molts ja tenen contactes personals, familiars, amistats, etc. La comunitat ucraïnesa a Catalunya i a l’estat és molt important i està fent una feina molt destacada en l’acollida. Hi ha altres que segueixen en trànsit i es dirigeixen a altres ciutats de l’Estat, bàsicament estem parlant d’Andalusia, Múrcia, Comunitat Valenciana o Madrid. I, per últim, hi ha una altra part, que no tenen cap mena de contacte i, per tant, hem de fer aquest allotjament d’emergència, estem parlant de 5.784 persones. Una cinquantena d’establiments de 21 municipis catalans estan fent aquesta acollida d’emergència, hotels, albergs… Arriben esgotats, algunes persones han transitat per Europa a través de 5 països abans d’arribar aquí. 

Com pot ajudar la ciutadania? 

La millor forma de col·laborar és a través dels canals oficials, de la pàgina web de la Creu Roja o a través de Bizum, sms, comptes corrents o un telèfon.  Des de Catalunya, fa una setmana vam fer un enviament humanitari, que era el tercer que es feia des de l’Estat per a 11.000 persones, amb mantes, tendals i kits de cuina, per un valor de gairebé 130.000€. Nosaltres podem garantir la traçabilitat humanitària, perquè ho fem amb tràilers per carretera en coordinació amb la Federació Internacional de la Creu Roja, i un cop arriba, es distribueix a través del voluntariat de la Creu Roja desplegat a la zona directament a les persones afectades pel conflicte.  Aquest és el nostre model. No fem la recaptació de material per enviar internacionalment per vàries raons, en primer lloc, el cost del transport generalment sol duplicar o triplicar el cost real de la matèria que transportes. En segon lloc, no segueixes uns estàndards i s’ha de fer una classificació que, en una situació d’urgència, és poc eficient. En tercer lloc, no col·lapses les vies d’accés als corredors humanitaris. I, per últim, no enfonses els mercats locals. Moltes vegades és contraproduent enviar material de fora.   

Com està sent la resposta de la gent? 

Molt positiva. Estem tenint col·laboracions empresarials i particulars. I les demandes per formar part del voluntariat de la Creu Roja en aquest últim mes s’estan triplicant respecte del mes anterior. Hem mobilitzat fins el moment 1.358 persones voluntàries i tècniques per aquesta emergència

Com a responsable de comunicació, com afrontes una crisi com aquesta?  

Primer de tot, ens alineem amb tot el Moviment Internacional de la Creu Roja i de la Mitja Lluna Roja. Tenim 7 principis fonamentals, dels quals la Humanitat n’és el fonamental i, després, n’hi ha d’altres, com el d’Imparcialitat i el de Neutralitat que en aquest conflicte són molt importants de respectar. Per tant, la nostra intervenció és imparcial i neutral. Per no comprometre l’operativitat de l’organització humanitària, no ens posicionem a nivell polític, ni ideològic, ni religiós. Intervenim allà on convingui i per pal·liar la situació de vulnerabilitat que pugui patir un ésser humà independentment de la seva raça, ideologia, religió, credo, etc. També estem operant amb la Creu Roja russa i no volem comprometre cap de les parts i volem garantir la màxima accessibilitat de les víctimes d’aquest conflicte. 

Quins són els missatges que voleu fer arribar des de l’equip de Comunicació? 

Alineats amb aquests principis, posem el focus en el que s’està fent sobre el terreny en la zona afectada pel conflicte i la zona dels voltants. I al mateix temps, a explicar fil per randa, pràcticament en temps real, a través de xarxes socials com fem aquest allotjament humanitari i sobretot és molt important explicar aquest dia a dia, l’evolució del pols informatius. Això requereix una relació absolutament intensa amb els mitjans de comunicació, mentre estic parlant amb tu ja tinc tres trucades perdudes. Hem estat posant el focus informatiu en aquest dispositiu d’acollida. Ara per ara, el que volem és que aquestes persones que arriben estiguin tranquil·les, moltes venen amb estrès posttraumàtic, esgotats, amb un futur molt incert. El que pretenem, de moment, és que descompressionin. No estem fent publicitat pagada, a diferència d’altres entitats, perquè creiem que és molt millor invertir en informació de servei, en informació de valor o informació quantitativa dels allotjaments, de les persones que arriben, dels programes que exercitem ja amb ells. Volem ser visibles mostrant tota l’activitat del dia a dia de la Creu Roja.   

Un cop solucionat el moment inicial de l’acollida, quins són els reptes humanitaris en aquest conflicte? 

Malgrat que el conflicte acabes demà, hem d’entendre també, com a país, que això significarà un repte llarg que requereix la implicació de tots els sectors. En aquest cas, per facilitar la integració plena d’aquestes persones mentre duri la seva estància en el nostre país. Estem parlant des de garantir l’accés a la salut, a l’escolarització o l’aprenentatge de les llengües (català i castellà) i la reunificació familiar. Ara mateix, estem fent una feina molt important de restabliment de contactes familiars. Com a societat, haurem de respondre, ara responem a l’emergència, però també caldrà respondre en la fase d’integració, un cop acabi el conflicte i comenci la reconstrucció.  A diferència d’altres crisis humanitàries de refugiats com la dels sirians, en aquest cas la dificultat no és facilitar el trànsit de les persones refugiades, perquè els fluxos funcionen. El tema és un cop arriben aquí, quina és la resposta que estem donant. És un repte importantíssim a nivell de tots els actors socials, polítics, econòmics del país, per facilitar l’estada més adequada per aquestes persones que venen fugint d’un conflicte armat. I el repte comunicatiu és mantenir aquest interès. L’acollida i la reconstrucció serà lenta i, per tant, caldrà tenir uns recursos sostinguts.   

Crea tu sitio web con WordPress.com
Comenzar