Entrevista a Marc Amorós


Alumni UAB

Pàgina web d’Alumni



Entrevista a Marc Amorós

Marc Amorós, Periodisme UAB ‘98, estudia el fenomen de les fake news, sobre el qual ha publicat dos llibres ‘Fake News, la verdad de las noticias falsas’, el primer sobre aquesta temàtica editat en castellà, i ‘¿Por qué las Fake News nos joden la vida?’. 

A més, és creatiu audiovisual, ha dirigit programes a Movistar +, La Sexta,  TVE i Cadena SER i ha treballat per Antena 3, Tele 5, TV3, RNE i RAC 1. 

Parlem amb ell sobre el paper que juga la desinformació en el conflicte entre Rússia i Ucraïna. 

Entrevista realitzada el 10/03/2022

Quin ús fa el govern de Rússia de la desinformació? 

Rússia fa molt de temps que ha entès que la desinformació és una arma molt efectiva de cara a manipular i incidir en el pensament de la societat. Ho fa de portes endins i ho fa de portes enfora. Des que annexiona Crimea el 2014, tota la indústria de desinformació russa, que ja tenia Ucraïna com a objectiu, potencia l’ús de la desinformació cap a la societat ucraïnesa amb l’objectiu de dividir-la entre prorussos i no prorussos. Intenta introduir la idea que Rússia és una gran nació i que Ucraïna és un país petit i que sense Rússia mai farà res, també intenta introduir la narrativa o la idea que els prorussos estan sent perseguits i,  fins i tot, arriba a alimentar la idea que estan patint un genocidi a les regions del Donbass. Inventa narratives que el que busquen és desestabilitzar el govern ucraïnès retratant-lo com un govern titella del món occidental.  

Com ho fa de portes endins? 

La desinformació dins de Rússia té un doble objectiu, controlar la dissidència informativa que no sigui procliu a les consignes del Kremlin, i en segon lloc, convèncer a la societat russa que tenen drets sobre Ucraïna perquè occident vol arribar a les portes de Rússia amb organitzacions militar, com l’OTAN. I encara hi ha un tercer objectiu, que és a nivell global. Rússia porta activada una campanya de desinformació molt potent per intentar transmetre que les democràcies occidentals no són el millor sistema de governança en aquest segle XXI. Aleshores, potencien i alimenten qualsevol possibilitat de crear divisió o provocar caos. Per això ha sigut tan activa en processos que han desestabilitzat les democràcies occidentals, com poden ser l’elecció de Trump, el Brexit, l’elecció de Bolsonaro al Brasil, la irrupció de l’extrema dreta a Itàlia, Espanya, Hongria. A més, potencien la desinformació en conflictes socials o civils, com per exemple, les armilles grogues a França o el Procés de Catalunya. No ho fan per perdre partit a favor d’un o uns altres, sinó que ho fan per alimentar la confrontació, amb l’objectiu que cada vegada que sigui més incontrolable, o que les posicions siguin cada cop més polaritzades i més irreconciliables. El que busquen és precisament transmetre la idea que Occident fa fallida i que un règim com el que té Rússia o com el que té la Xina, és millor. 

La desinformació sempre té un objectiu, doncs. 

Sí, la desinformació sempre serveix a un propòsit, mai és gratuïta. Darrere de la desinformació, hi ha una sèrie de narratives que es volen alimentar, relats que es volen imposar com els únics veritables o acceptables en la societat. El que aconsegueixen és, d’una banda, convertir en acceptables idees que potser no ho són a dia d’avui, i l’altre objectiu és crear un marc mental, per això a vegades les narratives falses també busquen canviar el llenguatge i crear-ne un de nou per emmarcar la realitat d’acord amb la narrativa que ells volen aplicar. Això ho estem veient a Ucraïna, de portes endins, Rússia aplica una desinformació per autoritzar que hi ha una guerra, creen un nou marc mental i expliquen que és una operació militar per “desnazificar” Ucraïna. Aquest marc mental està distorsionat, no va d’acord amb els fets, sinó amb la ideologia, la voluntat o el discurs que li convé al Kremlin.  

Hem parlat del missatge, però no dels canals. És la primera guerra a Europa des que existeixen les xarxes socials, com afecta aquest fet a les fake news? 

Al segle XXI canvia el sistema comunicacional, l’ecosistema de comunicació de masses que imperava en el segle XX es trenca amb la irrupció de les xarxes socials i comença un altre ecosistema, on el món digital es barreja amb el món offline, i on es democratitza la difusió de la informació en tots els aspectes possibles. Qualsevol pot emetre informació per a tothom sense necessitat d’haver-se de construir un mitjà de comunicació, sense finançament o sense o que un govern li doni una llicència per a poder emetre. Això, per una banda, és bo, però a  l’ecosistema digital no hi ha cap mena de filtre i la veritat i la mentida informativa s’exposen en el mateix aparador. Això obre la porta a la creació d’una indústria de la desinformació.  

Quan apareixen les fake news? 

La desinformació ha existit sempre. Les fake news no són un fenomen del segle XXI, ni de les xarxes socials, ni se les ha inventat Trump. El Papa Francesc diu que la primera fake news de la història és el que li explica la serp a Eva perquè es mengi la poma. Hem justificat dues guerres de l’Iraq amb desinformació, el testimoni de la nena que permet que la societat nord-americana accepti la primera guerra del Golf és un testimoni fals construït per una agència de publicitat. I la segona guerra del Golf es justifica amb unes armes de destrucció massiva i uns potets que va mostrar Colin Powell al consell de seguretat de les Nacions Unides, que mai van trobar. La desinformació ha existit sempre, però sí que hem d’entendre que l’ecosistema digital li ha donat ales a la desinformació i li ha permet construir una indústria que monitoritza dades, que estudia perfils, que perfila els missatges perquè aquesta informació arribi de forma constant i això és el que a poc a poc, acaba modelant el pensament. 

A més, la ciutadania moltes vegades hi col·laborem compartint missatges. 

Sí, hem d’entendre que nosaltres també juguem aquesta partida, no som uns actors que ho veiem des de fora, la desinformació ens afecta a tots, i pensem que som més capaços del que realment som a l’hora de detectar notícies falses. A Espanya es va fer un estudi on es va preguntar a 2.000 persones si eren capaces de detectar notícies falses i 6 de 10 van dir que sí, se’ls va fer una prova amb 10 notícies i només van encertar 3 de cada 20. Pensem que és una cosa que els passa als altres, però realment tots som vulnerables. I a vegades també podem ser partícips d’això quan compartim informació sense saber si aquella informació és real o falsa i pot ser que estiguem contribuint a la viralització d’una informació falsa sense ser-ne conscients. 

Com ho podem evitar? 

Primer, hem de ser conscients que la desinformació es crea de manera professional, industrial i intencionada i tots podem ser una potencial víctima. I donaria quatre idees per no caure en la desinformació i no compartir-la. En primer lloc, desconfiar de tota aquella informació que arribi sense saber-ne la seva procedència, i no hi ha cap dada que nosaltres puguem comprovar. En segon lloc, desconfiar de totes aquelles informacions que són una resposta senzilla a un problema complex, que són suposades revelacions sobre coses que encara desconeixem. Això ho hem vist molt amb el coronavirus per exemple. En tercer lloc, desconfiar de tota aquella informació que jugui amb el posicionament ideològic de cadascú. Aquella informació que confirmi una cosa que ja pensem de forma rotunda, és possiblement una informació dissenyada. I per últim, desconfiar de tota aquella informació d’alt complex emocional que juga amb la por, amb la inseguretat, amb la incertesa, que alimenta dubtes on no n’hi havia. No sempre es compleixen aquests requisits, però són els trucs amb els quals juguen els creadors de fake news per colar-nos la seva informació.  

Segueix el Marc Amorós a Twitter:

Crea tu sitio web con WordPress.com
Comenzar