“Sense un posicionament de marca, estàs condemnat a apostar per qualitat o preu”

Entrevista a Víctor Puig, Ciències de la Informació UAB ’95 i Màster Europeu en Comunicació Interactiva UAB ’98. És director general i fundador de l’agència de comunicació i màrqueting digital Zinkdo. Fa més de 25 anys que es dedica al món digital, ha sigut professor associat en diferents universitats i recentment, va ser el conductor de la primera edició de l’esdeveniment TEDxUABarcelona.

Parlem de la seva trajectòria i del moment actual de Zinkdo. L’empresa està en un moment de creixement molt important, fa unes setmanes que s’ha fusionat amb Adsmurai, una agència especialitzada en automatització i optimització de campanyes de Paid Media, i té el repte de multiplicar per cinc el seu volum en quatre anys.

Per què vas decidir estudiar Ciències de la Informació a la UAB?

És curiós perquè vaig estudiar el batxillerat de Ciències i volia estudiar Biologia, concretament Genètica, però els professors de l’institut em van convèncer amb dos arguments; si havia d’estudiar i treballar a l’hora, seria molt complicat ser un biòleg de primera línia, i d’altra banda, tenia la capacitat d’explicar-me bé i la gent em feia cas. Em van dir que podria ser un molt bon periodista, i especialitzar-me en periodisme científic, si volia. El món de la comunicació sempre m’ha interessat molt, he escrit ficció i poesia des de jove, així que vaig canviar la meva vocació.

Com va ser l’experiència a la UAB?

Vaig gaudir molt de la Facultat, vaig aprendre molt. Però tinc algun record dur, la meva vida era caòtica, treballava pel matí, per la tarda anava a la Facultat i de nit col·laborava amb revistes, dormia molt poques hores. Acabava de treballar a l’hora que començava la primera classe. M’hagués agradat gaudir més de les festes, del campus, viure més la vida universitària.

Quan vas acabar la carrera, quins va ser els teus primers passos professionals?

Vaig analitzar quins eren els meus avantatges respecte als altres. I eren només dos, la curiositat per l’entorn cientificotècnic i el fet que parlava anglès. Mitjançat un company periodista vaig començar a descobrir les beceroles d’internet: els xats, les llistes de correu electrònic, la primera versió web i vaig pensar que era meravellós, perquè parlant anglès i sabent de ciència, podia buscar documentació de tot el món des de casa. I també em va interessar molt com em podia ajudar a fer periodisme. Per aprofundir, vaig fer un postgrau sobre com fer diaris digitals, i després el màster europeu en Comunicació Interactiva i Comunicació Multimèdia a la UAB. En el postgrau vaig estar en contacte amb Vicent Partal, ara editor de VilaWeb, que en aquell moment estava al consell de redacció de la revista Web del grup Godó, de les primeres publicacions que es feia a l’Estat Espanyol sobre Internet. El director d’aquesta revista estava buscant periodistes i vaig entrar-hi, primer com a col·laborador i després com a coordinador de redacció, vaig estar-hi uns dos o tres anys.

Era un moment àlgid per internet.

Sí, el 1998/99, era el moment del boom de les empreses d’Internet a Espanya. No existia una categoria professional que fes continguts per Internet, les empreses buscaven gent que tingués una mínima idea de comunicació digital i teníem bones ofertes. Vaig tenir la sort que em fitxés Retevisión Espanya com a director de continguts, perquè estaven muntant un portal de l’estil de Terra o la primera versió de Yahoo!, que es deia Excite. Això em va donar l’oportunitat d’estar un parell o tres de setmanes a Silicon Valley. En comptes d’escriure sobre Internet, ara era part d’Internet.

A partir d’aquest moment, com evoluciona la teva trajectòria?

Estava treballant al projecte Excite i, per raons comercials, l’empresa va decidir anar-se’n a Madrid, però a mi no m’anava bé traslladar-m’hi, i vaig entrar a Bertelsman On Line. Se suposa que havia de ser el boom del comerç electrònic i la meva posició era cobrir tota la part de música en un moment on la música en venia en CDs. Vaig haver de convèncer a moltes discogràfiques perquè ens cedissin bases de dades, informació, caràtules, drets d’imatge per poder muntar tota la divisió de comerç de música. Al cap d’un any, va ser la punxada de la bombolla digital i l’empresa va decidir abandonar el projecte de la venda online. En aquell moment, arriba a Espanya MTV, que estava preparant la seva entrada al món digital espanyol, i hi entro a treballar i aquesta vegada sí que decideixo anar a Madrid. Aquest va ser un punt d’inflexió molt interessant, vaig començar com a  responsable digital, tant de la web com Mobile: els ringtones, els sms… Vaig marxar cap a Madrid per un o dos anys i vaig quedar-me gairebé vuit, primer a MTV i després també a Nickelodeon, Paramount per Espanya i per Portugal. He gaudit d’una trajectòria molt interessant i divertida, on hi havia música i comèdia.

De quin projecte d’aquella època te’n sents especialment orgullós?

De la primeríssima versió de MTV.es. La vam aconseguir fer en poc més de dos mesos i era molt completa, vam partir de 0 amb un equip petit i vam treballar moltíssim, però va sortir molt bé i des d’Internacional ens van felicitar. De fet, vam anar millorant la web i vam guanyar alguns premis a millor web cultural, web d’entreteniment. Va comptar amb professionals molt bons fent la seva feina i va ser el primer encàrrec que jo havia de crear des de zero, dirigint tots els detalls del projecte i vam complir els objectius.

Després d’aquests vuit anys a Madrid, decideixes tornar a Barcelona.

Sí, vam fer una llista de coses que volia fer a Madrid abans de tornar a Barcelona: una d’aquestes coses era anar a Pasapalabra. Ho vaig aconseguir i, a més, vaig guanyar. El concurs ha canviat moltíssim, en aquell moment no era tan complicat, havies de tenir sang freda, memòria i sort.  Ara creen personatges televisius que estan allà mesos. Guanyar el concurs, em va permetre estar tranquil econòmicament durant un temps, vaig pactar la meva sortida de MTV per tornar-me’n a Barcelona i vaig fer la volta al món.

Què fas un cop arribes a Barcelona?

La proveïdora que jo tenia a MTV, Overalia, estava plantejant-se obrir delegació a Barcelona. Treballava per ells amb la idea que farien una delegació a Barcelona i jo la dirigiria, però al final no es van decidir a crear la oficina. Durant el parell d’anys treballant amb ells, em vaig donar compte que els clients em demanaven estratègia i continguts i el que Overalia venia era un suport més tècnic. Així que va ser una evolució molt natural, em vaig acabar establint com a consultor independent i això va evolucionar tant que va arribar un punt que treballava 12/14 hores diàries de dilluns a diumenge, necessitava mans i altres idees, i així va néixer Zinkdo el 2013 amb els últims diners que em quedaven de Pasapalabra.

Com ha anat evolucionat Zinkdo?

La filosofia del treball de Zinkdo no ha canviat, fem el que volíem fer. Fem la part del “think”, que són estratègies molt àgils, molt implementables, molt aterrades a la realitat dels projectes. I on potser hi ha hagut més evolució és el “do”, en l’execució de les estratègies per mesurar després els resultats, perquè hem anat ampliant serveis, en comptes d’especialitzar-nos o reduir-los. Per exemple, al principi no fèiem posicionament orgànic en cercadors, i després hem vist que si fem continguts, hem de fer-los optimitzats per cercadors i per tant, ens hem anat endinsant cada vegada més en el SEO. Al principi, tampoc fèiem campanyes publicitàries, i després vam veure que era necessari per fer una bona estratègia en xarxes socials. El mercat, l’evolució de l’entorn digital i de la maduresa de digitalització dels nostres clients, ens ha portat a anar oferint cada vegada més serveis, cada vegada ens calen més eines per poder oferir un servei més complet i potent. Hem anat creixent i evolucionant, i tot just fa dues setmanes que hem tancat un acord, ens fusionem amb Adsmurai, una empresa molt més gran especialitzada en social media ads. Els seus clients estaven demanant el que nosaltres fem: estratègia, contingut orgànic, diagnòstics de marca, i ara hem unit forces i som part d’Adsmurai com una unitat de negoci independent.

Portes més de 25 anys dedicat al món d’Internet i digital, com ha evolucionat?

Generalitzant molt, a mitjans dels 90, moltes empreses tenien curiositat per veure quina presència havien de tenir a Internet i eren víctimes de les modes. Hi havia aquesta tendència de no deixar de perdre oportunitats sense entendre molt bé què significava l’oportunitat. Això ha evolucionat molt i les empreses han vist que cada vegada cal invertir més esforç o més diners en aquest entorn digital i que el retorn no sempre és justificable. Hem passat de “he d’estar” a “com monetitzo o com obtinc un rendiment econòmic d’aquesta presència”, com el meu model de negoci ha de créixer fent servir aquestes eines. A més, des dels 90 fins ara, aquestes eines s’han multiplicat i, per tant, el dubte torna a ser una mica l’inicial: he d’estar amb això nou? La meva empresa ha d’estar a tik tok, per exemple? Estem en aquest bucle, passem de les modes a la necessitat, de les necessitats a les modes…

I aquest és justament el valor que aporteu des de Zinkdo. Quan una empresa us presenta el projecte i el que volen obtenir, proposeu una estratègia digital d’acord als seus objectius.

Correcte. Quan un client ens demana rendiment econòmic, l’estratègia està enfocada a un seguit de vendes, però a vegades un client ens demana que la seva marca estigi posicionada d’una determinada manera o que un públic objectiu l’entengui d’una manera determinada i aquí és on entra tota la part dels continguts, que és el que hem treballat des del principi. Sense un posicionament de marca, estàs condemnat a apostar només per qualitat o per preu, i si apostes per preu, acabes perdent, perquè sempre hi haurà algú que ho podrà fer més barat. La idea és amb quin relat, amb quins continguts, amb quin format i amb quina plataforma he de donar aquest argumentari perquè el públic l’entengui de manera que la meva marca guanyi valor. I és això el que intentem.

Quins són els teus reptes professionals i personals de futur?  

Van molt de la mà. El repte que tenim per davant és molt important i molt interessant. Fins ara, en aquests nou anys, hem anat creixent de manera orgànica. Ara no, la injecció de recursos que suposa Adsmurai ens obliga, de bon grat, a multiplicar per 5 en quatre anys. Ara mateix som 13 persones a l’equip i hem de ser 50 i hem de multiplicar també la facturació. I això són molts reptes, no només de captació de nous clients, sinó també de gestió d’equips més grans, i de canvis en les dinàmiques de treball intern perquè això sigui escalable. A nivell personal, és també un repte molt interessant, perquè vol dir que m’he de focalitzar molt més en el negoci, en la part empresarial i desvincular-me del dia a dia de cada projecte, i, a més a més, passo a ser vicepresident d’Adsmurai. Això em donarà l’oportunitat de participar en un projecte molt més gran amb possibilitats enormes, no només en el mercat espanyol, sinó en el mercat llatinoamericà, a l’orient mitjà i a altres llocs on s’estan plantejant tenir presència.

Has sigut el presentador de la primera edició de l’esdeveniment TEDxUABarcelona. Com ho vas viure?

Estic molt agraït, va ser molt emocionant, he tingut el privilegi de poder gaudir d’aquesta experiència, de conèixer uns ponents fantàstics amb unes propostes que són meravelloses i molt generoses. Jo m’ho passo bé quan pujo a un escenari i ho faig sempre que en tinc l’oportunitat i si, a més a més, és en el context de la universitat en la qual em vaig formar, què més puc demanar.

Crea tu sitio web con WordPress.com
Comenzar
A %d blogueros les gusta esto: