“Els infants aprenen a través de l’acció, necessiten experimentar, desenvolupar la creativitat i el pensament divergent”

Entrevista a Raül Cabús, Educació Infantil UAB ’10 i Educació Primària UAB ‘11, mestre i creador del blog ‘Petjades de mestre. També conegut a xarxes socials amb seu perfil d’Instagram, hi comparteix materials, idees i propostes educatives per a infants destinades a professorat i famílies. A més, és autor de la Guia de contes LGTBIQ+ i aquest any ha publicat  llibre, “Aprendizaje manipulativo. Cómo educar a través de la acción.”

Parlem dels canvis en la formació dels mestres i de la importància de fomentar la creativitat i el pensament dels infants a través de l’aprenentatge manipulatiu.

Per què vas decidir estudiar Educació Infantil i Primària?

No he volgut ser mestre des de sempre. A segon de batxillerat, vaig fer un voluntariat a un centre obert ajudant a l’educadora amb nens i nenes d’infantil, també era monitor del cau i l’educació no formal em cridava molt l’atenció. Vaig començar fent Educació Infantil, i més tard, vaig començar Primària a les tardes.

Com van ser els primers passos en el món professional?

Vaig acabar la carrera i vaig començar a treballar a l’escola on havia estudiat de petit i fa més de deu anys que hi soc.

I ara, a més, ets professor universitari.

Fa tres anys que soc professor a la Universitat Internacional de La Rioja, on les classes són en línia i faig docència als graus d’Educació Infantil i Primària. És una petita col·laboració que gaudeixo molt perquè penso i empatitzo amb el que a mi m’hagués agradat quan era alumne de magisteri i les necessitats que jo en tenia.

Els teus alumnes agreixen que sigui un mestre en actiu?

Sí, això ho valoren i ho diuen molt. Com a professor, pots explicar la teoria des de la pràctica i l’experiència. Els casos pràctics que els hi plantejo són molt reals, utilitzo la meva experiència i el que m’he anat trobant.

Com ha evolucionat la formació a futurs mestres?

L’escola ha canviat molt metodològicament. Quan jo vaig estudiar no vaig sentir mai parlar d’ambients, d’aprenentatge manipulatiu i ara s’està començant a introduir en els plans d’estudi. També he notat un canvi en el tractament dels infants amb necessitats educatives específiques. La idea de fa deu anys era que aquests nens sortien de l’aula amb una mestra i ara es queden a l’aula amb la resta de companys perquè necessiten socialitzar i aprendre entre iguals. En el millor dels casos, entra un suport i en els pitjors dels casos, que és la gran realitat, et quedes sol.

Tens un blog i ets molt actiu a xarxes socials. Quan i per què neixen?

Van néixer en un moment on el món educatiu a Instagram es movia moltíssim, hi havia molta informació, recursos. Comparteixes les teves idees, formes d’aprenentatge perquè penses que potser li serveix a algú. Hi ha famílies amb inquietuds que arran del confinament van notar molt que reflexionaven sobre les joguines que li estaven donant als seus fills. La majoria són de plàstic, per exemple, i no ajuden a un repte ni a un pensament divergent.

Vas fer un recull de contes LGTBIQ+, com va sorgir aquesta idea?

Va néixer d’una història trista, del cas del Samuel, a mi com a persona del col·lectiu em va afectar personalment. Des de l’aula intento treballar el respecte, la diversitat i que es conegui que existeixen moltes realitats, però se’m va començar a quedar curt. Vaig trucar a editorials preguntant sobre contes LGTBIQ+ i vaig fer una guia molt senzilla amb diferents temàtiques: perspectiva de gènere, transsexualitat, identitat de gènere…

Els llibres de text d’ara tenen més representativitat de persones diverses?

Nosaltres, en infantil, no treballem amb llibres de text, però treballem molt amb imatges i és un dels criteris que ens marquem com a equip. Han de sortir persones de totes les ètnies i que no fomentin els estereotips perquè els nens segueixen molt l’exemple.

Què ens hi trobarem al teu nou llibre, “Aprendizaje manipulativo. Cómo educar a través de la acción”?

És un llibre molt enfocat a infantil i primària. Parla de manera fàcil d’un aprenentatge on els nens experimentin i siguin protagonistes. La neuroeducació ens ensenya que els infants aprenen a través de l’acció, necessiten experimentar, indagar, desenvolupar la creativitat i el pensament divergent. El llibre està escrit perquè les tècniques es puguin aplicar l’endemà d’haver-se llegit el llibre. Però aquest és el meu mètode, per això, hi ha un apartat del llibre, escrit en format pregunta, on segons les respostes descobriràs el teu model educatiu. Al final hi ha un capítol amb 30 propostes ja pensades, amb els objectius, la presentació i les imatges per aplicar-les directament.

Pots posar un exemple d’aprenentatge manipulatiu?

La primera proposta és fer números amb diferents materials. Fa uns anys hauríem fet una fitxa on s’hagués de resseguir el número 1, 2… i així s’aprenien els números. La idea és que amb diferents materials s’interioritzin els números. Aquest exercici es pot fer des dels 3 anys, quan encara no tenen la maduresa a la mà per poder escriure, però ja poden anar interioritzant el número, la quantitat i la mesura.

Amb les ràtios actuals és possible fer aprenentatge manipulatiu?

Es fa impossible si pretenem fer la mateixa proposta amb tots els infants a la vegada. Ser capaços d’entendre que no cal que tots els infants de l’aula estiguin fent exactament el mateix és la primera barrera que cal trencar. Si diversifiquem l’aprenentatge i el grup es mou amb certa naturalitat per diferents propostes serà possible. Unes ràtios més baixes ajudarien? Evidentment, i ser dos mestres a l’aula també. És una reivindicació constant del col·lectiu de mestres i tenim evidències de que millora la qualitat educativa.

L’aprenentatge manipulatiu, es pot aplicar a casa en el dia a dia?

Sí, i tant. Durant els últims anys l’híper digitalització ha fet que nens de dos anys estiguin enganxats a una tablet i aquest canvi educatiu també està ajudant a les famílies a veure què és important, què s’ha d’oferir i com oferir-ho. Veure dibuixos animats a la tablet és una activitat totalment passiva, no hi ha interacció, és unidireccional. En canvi, ells són protagonistes quan juguen a la construcció, que pot ser amb materials reciclats, muntant una estructura i creant les seves històries, així desenvolupen el pensament i la creativitat.

Com ha afectat la Covid a la salut mental dels infants?

S’ha notat que no hi ha tanta interrelació amb altres grups, però dins de l’aula s’ha pogut salvar. Els ha faltat que els pares puguin entrar a l’aula amb ells, ara ho fan sols i és una altra forma, però també s’ha notat en temes tan bàsics com la parla, la mascareta ha fet mal. Pel que fa a la salut mental, hi ha alguns que ho porten millor, que no tenen gaire problema, però hi ha d’altres que sí que tenen por de veritat. Ha generat neguits, perquè els adults hem tingut por i ho hem transmès als nens.

Crea tu sitio web con WordPress.com
Comenzar
A %d blogueros les gusta esto: