La lluita contra l’estigma: 10 alumni UAB que treballen en l’àmbit de la salut mental


La lluita contra l’estigma: 10 alumni UAB que treballen en l’àmbit de la salut mental


Durant la primera onada de la Covid-19, més d’un 55% de la població catalana ha tingut símptomes relacionats amb trastorns mentals. Posem en context aquesta problemàtica parlant de deu alumni UAB  que treballen en temes vinculats a la salut mental, coneixerem els seus projectes, investigacions o iniciatives emprenedores, que contribueixen a lluitar contra l’estigmatització d’aquestes malalties.

Segons el projecte PSY-Covid, un estudi internacional d’un equip de 180 investigadors, liderat per la UAB, un 40% de la població catalana ha tingut símptomes vinculats a la depressió, un 38% de l’ansietat i un 28,7% mostraven somatització (altres símptomes associats amb l’estrès, mal de cap, problemes gastrointestinals…). Amb un factor de risc molt associat a l’edat i el gènere, ja que els joves i les dones han sigut la població més afectada. 

Antoni Sanz, doctorat en Psicologia UAB ’97, professor i investigador de la UAB, lidera aquest estudi  amb l’objectiu de crear una gran base de dades mundial sobre els efectes psicològics i el comportament de les persones durant la primera onada de la pandèmia de COVID-19.

“Hi ha hagut un impacte molt significatiu, ha augmentat la prevalença trastorns de salut mental i això ha facilitat que la gent pogués verbalitzar-ho i donar-li transparència. I un tema que és molt rellevant és la visibilitat que li han donat youtubers i influencers que han explicat la seva experiència” explica Sanz. 

Han recollit més d’11 milions de dades de 89.000 participants de 30 països i actualment es troben en procés de fer l’explotació estadística. Les dades es posaran a disposició de tota la comunitat científica i de les autoritats sanitàries, per facilitar una millor intervenció i acompanyament davant de futures crisis similars a qualsevol lloc del món.

Una de les conclusions del projecte és que la gent jove són un dels grups de població més afectats per la Covid-19 en termes de salut mental. Teresa Ribalta, psicòloga interna resident UAB ’98, és la directora General de la Fundació Orienta, la única institució monogràfica especialitzada en l’atenció integral a la salut mental de nens, adolescents i famílies de Calatunya. Actualment, els trastorns que més es troben són depressions, simptomatologia d’autolesions i d’ideació suïcida, trastorns de conducta alimentària i trastorns de l’espectre autista.

Teresa Ribalta: “Ara és quan està sortint a la llum les conseqüències en la salut mental derivades del confinament. Els adolescents han de diferenciar-se dels pares i definir la seva identitat i la seva autonomia, han de creuar el pont cap a la vida adulta mitjançant el grup adolescent, i tota aquesta transició s’ha vist totalment amputada”.

Montse Sánchez Povedano, màster en Medicina Conductual UAB, té una àmplia trajectòria en el tractament de trastorns alimentaris. Va fundar el 1998 ‘Ita salud mental’, una àmplia xarxa de centres dedicats al tractament integral dels trastorns i problemàtiques associades a la salut mental.  I el 2021 ha fundat eātica, una clínica d’atenció innovadora per a pacients i famílies amb trastorn alimentari:

“Hem desenvolupat una plataforma digital que permet obrir una via de comunicació entre pacients, família, escola. Tenim un model on pacient i família s’empoderen i formen part activa del seu tractament”, Montse Sánchez Povedano.

Actualment el 90% dels pacients que atenen van iniciar la problemàtica entorn del període de confinament i post confinament i la gran majoria tenen entre 13 i 15 anys.

Marta Portero, doctorada en neurociències, Aprenentatge i Memòria UAB ’13, ha participat com a investigadora en l’aplicació Classmood, una eina virtual que permet al professorat avaluar l’estat emocional de l’alumnat i ajudar a gestionar-ho amb diferents activitats amb l’objectiu de tenir un bon estat d’ànim per a aprendre. 

Durant la pandèmia, Aniol Hervás, Enginyeria Química UAB ’18, veia com el que succeïa afectava la salut mental especialment entre la gent jove com ell. I va decidir fundar Synaptikö, una plataforma de teràpia online, que a través d’un algoritme, assigna a cada persona un psicòleg atenent les seves necessitats i preferències. I van més enllà:

“Estem en fase de proves de la nostra part més disruptiva i futurista. A partir del to i la rapidesa de la veu, i del reconeixement facial, de les emocions, volem ser capaços de traduir-ho en una patologia”, ens explica Hervás.

El sector hospitalari ha sigut un dels grans afectats per la pandèmia i els professionals de la salut mental han hagut de fer un doble esforç. Víctor Pérez, doctor en Psiquiatria UAB ‘00 i cap de Psiquiatria de l’Hospital del Mar de Barcelona, és coordinador nacional del Programa Nacional de Depressió i ha col·laborat recentment en un reportatge sobre salut mental, explicant com gestionar la depressió i la importància de demanar ajuda. 

Narcís Cardoner, doctor Medicina i Cirugía UAB, ‘93, cap de Salut Mental al Parc Taulí, participa activament en l’investigació de salut mental, és coordinador de l’Observatori de Salut Mental de Catalunya (OSAMCAT),  president de la Societat Catalana de Psiquitaria i Salut Mental, principal investigador del Centre d’Investigació en Xarxa de Salut Mental i del Grup de Neurociències i Salut Mental del Parc Taulí. 

Joan Alvarós, màster en Salut Mental UAB ’02, és director de Salut Mental al Parc Sanitari de Sant Joan de Deu, centre que ha impulsat la Plataforma web SOM Salud Mental 360, una plataforma digital pionera amb l’objectiu d’informar, acompanyar, empoderar i sensibilitzar a la societat sobre la salut mental. En aquesta plataforma hi col·labora Maria Elena Huerta, doctorada en Psicologia UAB ‘15, neuropsicòloga del mateix hospital.

Maria Elena Huerta: “Veig a moltes persones amb autisme i el tema de les mascaretes i canvis de rutina ha sigut bastant dramàtic, augmenten els intents d’autòlisi i les trucades i correus d’urgència dels pacients. I una dificultat afegida és que a Catalunya hi ha places per cobrir, falten professionals per a poder donar una atenció adequada i eficaç.”

L’impacte d’una pandèmia sobre la salut mental té un abast global i afecta especialment a les comunitats més vulnerables. Jordi Cornet, màster en Psicopatologia Clínica de l’adult UAB ‘11, és responsable d’activitats de salut mental a Metges Sense Fronteres, dirigeix un equip a Sinuni, una població iraquiana a la frontera amb Síria. Acompanyen una comunitat Yazidi, una ètnia perseguida per l’estat islàmic i que va patir un genocidi fa set anys:

Jordi Cornet: “A banda del trauma que viuen, amb l’arribada del Covid-19, l’economia s’atura i això té un impacte psicològic molt gran. Entra en joc la frustració, i en alguns casos, es genera un espiral de violència de gènere i infantil. És una comunitat fascinant, la manera com gestionen la situació, malgrat tot el que han passat, la integritat i solidaritat que tenen entre ells, ho facilita molt, però han estat tan aïllats que necessiten aquest petit acompanyament”.

Treballen per refer la comunitat, restablir vincles, rempoderar-los i crear xarxes de suport per lluitar contra l’aïllament, que genera estats depressius, i també contra els tabús entorn a la salut mental amb dinàmiques de grup i formant persones de la pròpia comunitat com a mental health community workers.

Torna la cursa de la UAB

‘La Marató que trenca Murs’ és el lema del programa solidari de TV3 d’aquest any, destinat a recaptar diners per la investigació de trastorns de salut mental. La Universitat Autònoma de Barcelona torna a organitzar una cursa solidària en suport a La Marató el diumenge 19 de desembre, i recupera després de dos anys la modalitat presencial, que combina amb la modalitat virtual. Inscriu-t’hi com a Alumni UAB!

Crea tu sitio web con WordPress.com
Comenzar
A %d blogueros les gusta esto: